Alternativas
En muchas ciudades de España y Europa han demostrado que se puede reducir el incivismo sin convertir el paseo con perro en una gymkana. ¿Cómo lo hacen? Con una fórmula que funciona:
- Normas claras (que se entienden sin necesidad de “traductor”)
- Infraestructuras suficientes (espacios caninos cercanos y bien repartidos)
- Educación y campañas (no solo prohibiciones)
- Vigilancia y sanción al incivismo real (a quien no recoge, a quien ensucia, a quien reincide)
En resumen: no se trata de prohibir más, sino de gestionar mejor.
Ciudades españolas
Barcelona
Protege zonas sensibles (infantiles y jardines delicados), pero mantiene una convivencia urbana razonable. La clave está en sumar microespacios caninos por barrios, campañas y presencia municipal en la calle.
València
Un modelo práctico: reglas fáciles de entender, limitaciones acotadas y zonas caninas de proximidad. Se ataca el incivismo donde toca: con control, educación y soluciones reales.
Bilbao
Apuesta por la corresponsabilidad: foco en recoger y mantener limpio, con sentido común. Menos “castigo indiscriminado” y más civismo aplicable.
Sant Cugat del Vallès
Ciudad pensada para familias: protege espacios concretos y facilita alternativas reales con espacios caninos pequeños y cercanos, lo que hace que la norma se pueda cumplir sin tensión.
Madrid
Regulación flexible: se prioriza recoger, limpiar y respetar espacios señalizados, con una red amplia de áreas caninas y campañas informativas.
Ciudades europeas
París
La limpieza se trabaja con servicios e infraestructuras: mantenimiento, puntos de agua y papeleras. Se busca una ciudad limpia sin convertir la convivencia cotidiana en un problema.
Ámsterdam
Normas simples y aplicables. Se sanciona el abuso, no lo cotidiano. La convivencia funciona cuando la norma es comprensible y el espacio urbano está pensado para quien lo usa.
Berlín
Integra a los perros en la ciudad: amplias zonas verdes, uso compartido y restricciones solo donde son imprescindibles. Planificación urbana antes que sanción masiva.
Una conclusión sencilla (y muy importante)
Las ciudades que mejor han reducido el incivismo no lo han logrado prohibiendo más,
sino haciendo que la convivencia sea posible:
normas claras + infraestructuras + educación + control real.
Reus no necesita inventar nada nuevo.
Solo necesita mirar qué está funcionando ya y adaptarlo a su realidad.
Alternatives
A moltes ciutats d’Espanya i d’Europa han demostrat que es pot reduir l’incivisme sense convertir el passeig amb gos en una gimcana. Com ho fan? Amb una fórmula que funciona:
- Normes clares (que s’entenen sense necessitat de “traductor”)
- Infraestructures suficients (espais canins propers i ben repartits)
- Educació i campanyes (no només prohibicions)
- Vigilància i sanció a l’incivisme real (a qui no recull, a qui embruta, a qui reincideix)
En resum: no es tracta de prohibir més, sinó de gestionar millor.
Ciutats espanyoles
Barcelona
Protegeix zones sensibles (infantils i jardins delicats), però manté una convivència urbana raonable. La clau és sumar microespais canins als barris, campanyes i presència municipal al carrer.
València
Un model pràctic: regles fàcils d’entendre, limitacions acotades i zones canines de proximitat. S’ataca l’incivisme on toca: amb control, educació i solucions reals.
Bilbao
Aposta per la corresponsabilitat: focus en recollir i mantenir net, amb sentit comú. Menys “càstig indiscriminat” i més civisme aplicable.
Sant Cugat del Vallès
Ciutat pensada per a famílies: protegeix espais concrets i facilita alternatives reals amb espais canins petits i propers, cosa que fa que la norma es pugui complir sense tensió.
Madrid
Regulació flexible: es prioritza recollir, netejar i respectar espais senyalitzats, amb una xarxa àmplia d’àrees canines i campanyes informatives.
Ciutats europees
París
La neteja es treballa amb serveis i infraestructures: manteniment, punts d’aigua i papereres. Es busca una ciutat neta sense convertir la convivència quotidiana en un problema.
Amsterdam
Normes simples i aplicables. Es sanciona l’abús, no el dia a dia. La convivència funciona quan la norma és comprensible i l’espai urbà està pensat per a qui l’utilitza.
Berlín
Integra els gossos a la ciutat: àmplies zones verdes, ús compartit i restriccions només on són imprescindibles. Planificació urbana abans que sanció massiva.
Una conclusió senzilla (i molt important)
Les ciutats que millor han reduït l’incivisme no ho han aconseguit prohibint més, sinó fent possible la convivència:
normes clares + infraestructures + educació + control real.
Reus no necessita inventar res de nou.
Només necessita mirar què està funcionant i adaptar-ho a la seva realitat.